Un blog tecnològic.

Benvolguts i benvolgudes al meu Blog, hui hem aprés el que son les PLE, 

Els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE) són una forma innovadora d’aprendre en l’era digital, combinant eines tecnològiques amb estratègies pedagògiques que fomenten l’autonomia i la col·laboració.

Des d’una perspectiva tecnològica, un PLE és un conjunt d’aplicacions i serveis en línia que cada persona utilitza per a gestionar el seu aprenentatge. Des d’una perspectiva pedagògica, representa un enfocament flexible que permet l’aprenentatge continu i la connexió amb altres persones.

Els PLE es caracteritzen per la seua personalització, ja que cada usuari adapta les eines a les seues necessitats, i per la seua flexibilitat, integrant múltiples recursos digitals. Promouen l’aprenentatge entre iguals, fomentant la col·laboració i l’intercanvi de coneixements. A més, són entorns descentralitzats i oberts, accessibles des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

La seua base pedagògica se sustenta en diverses teories de l’aprenentatge. Des del constructivisme, que posa l’accent en l’aprenentatge actiu i col·laboratiu, fins al connectivisme, que destaca la importància de la connexió amb diverses fonts d’informació. També es recolzen en la teoria de la complexitat, que aborda l’aprenentatge en entorns dinàmics, les comunitats de pràctica, que ressalten la importància de la interacció social, i el construccionisme, que fomenta la creació d’objectes com a part del procés educatiu.

Els PLE estan transformant l’educació en permetre un aprenentatge més personalitzat, dinàmic i col·laboratiu. La combinació de tecnologia i pedagogia obri noves oportunitats per a estudiants i docents en un món digital en constant evolució.

Parts del PLE

14/02/2025

Hui hem conegut principalment qué són els drets d'autor i quant duren i el més interessant per a mi ha sigut que els drets d’autor formen part de la propietat intel·lectual i protegeixen els creadors sobre les seves obres. Aquests drets es divideixen en morals (com el reconeixement de l’autoria i el control sobre la divulgació) i patrimonials (com la reproducció, distribució i modificació de l’obra). Els drets patrimonials tenen una durada de tota la vida de l’autor més 70 anys després de la seva mort, moment en què l’obra passa a domini públic.

No obstant això, la llei contempla algunes excepcions que permeten l’ús d’obres protegides sense necessitat de permís, com ara:

• Còpia privada: Permesa si és per ús personal i a partir d’una font legal.
• Préstec bibliotecari: Les biblioteques poden prestar obres protegides.
• Paròdia: Es pot fer una versió humorística d’una obra sempre que no causi confusió amb l’original.
• Llibertat de panorama: Es poden reproduir lliurement obres situades en espais públics.
• Citació i ús docent: Es poden utilitzar fragments d’obres amb finalitats educatives o de recerca, sempre citant la font i l’autor.

Per a nosaltres com a professors, es important conèixer que a l’aula, és recomanable utilitzar recursos propis, oberts o institucionals per evitar problemes legals. Els Recursos Educatius Oberts (OER) permeten reutilitzar, modificar i compartir materials lliurement. També es poden trobar materials en repositoris públics com Archive.org i fer ús de llicències Creative Commons, que faciliten l’ús de continguts respectant els drets d’autor.

                           Reflexió sobre "Los nuevos retos de la educación" de César Bona

César Bona, mestre reconegut internacionalment i finalista del Global Teacher Prize, ens convida a reflexionar sobre el paper que juga l’educació en el món actual. Segons ell, és fonamental situar els xiquets i xiquetes al centre del procés educatiu, fomentant la seua curiositat natural i promovent valors com el respecte, l’empatia i la responsabilitat.

Bona comparteix experiències pròpies que demostren com, quan escoltem de veritat l’alumnat i adaptem l’ensenyament a les seues necessitats, és possible transformar l’aula. Un exemple molt significatiu és el d’un alumne que, amb suport i confiança, va liderar un projecte per crear una societat virtual dedicada a la protecció dels animals. Això demostra que una educació centrada en la persona pot tindre un gran impacte.

Una de les frases més potents de la xarrada és:
“No importa quants idiomes parles o quants títols tingues, si no saps respectar a qui tens al costat.”
Aquesta reflexió ens recorda que l’educació no hauria de limitar-se només als continguts acadèmics, sinó que hauria de formar també persones compromeses, ètiques i respectuoses.

Com a futurs docents, aquest missatge ens interpel·la directament: hem de crear espais educatius on l’alumnat se senta escoltat, valorat i motivat per créixer tant a nivell personal com col·lectiu.

Si voleu accedir al video, podeu fer-ho des d'ací: Video César Bona

         Anàlisi del REO: “L’energia i les seues formes” – Recurs per a 6é de Primària


  Bon día blog, hui vos duc un nou recurs, emprant un REO, i per fer aquesta tasca que emprat PROCOMUN,  una plataforma digital gratuïta creada pel Ministeri d’Educació i Formació Professional d’Espanya, que ofereix una gran varietat de Recursos Educatius Oberts (REO) per a docents, estudiants i famílies. 

Aquest recurs és el següent: titulat “L’energia i les seues formes”, està destinat a l’alumnat de 6é de Primària, dins de l’àrea de Ciències de la Naturalesa. Es tracta d’un recurs digital i interactiu que té com a objectiu explicar què és l’energia, quins tipus n’hi ha i com es transforma.

Està dissenyat amb un enfocament molt visual i intuïtiu, ideal per a treballar tant a l’aula amb pissarres digitals com des de casa amb qualsevol dispositiu.

Aquest recurs té com a objectiu, comprendre el concepte d'energia i les seues formes, identificar les energíes renovables i no renovables i entendre la transformació d'energia.

 L'estructura seria la següent: 

1. Què és l’energia?

2. Tipus d’energia (cinètica, tèrmica, elèctrica…).

3. Fonts d’energia (renovables i no renovables).

4. Transformacions de l’energia.

5. Activitats interactives de repàs i autoavaluació.

Cada secció inclou continguts multimèdia, esquemes, animacions i exercicis interactius que faciliten un aprenentatge actiu i significatiu.

La següent pregunta que sorgeix és: com l'apliquem a l'aula? Doncs la resposta seria o bé en petits grups o individualment complementant-la amb senzills experiments.

                                          RESEÑA BIBLIOGRÀFICA D'UN ARTÍCLE 

Bona vesprada blog, hui duré a terme una reseña sobre el següent artícle“Competencia digital docente en la formación inicial del profesorado”

Si voleu llegir-ho açí vos adjunte el link:  https://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=detalles&numero=76&articulo=76-2023-01

Vivim en un món que cada vegada està més connectat i digitalitzat, i l’educació no pot quedar-se darrere. Aquest artícle, publicat a Comunicar, parla justament d’això: de cóm podem preparar als futurs mestres perquè sàpiguen utilitzar bé la tecnologia a l’aula, però no només com a eina, sinó com una part fonamental de l’ensenyament.

Els autors —Cabero-Almenara, Guillén-Gámez i Ruiz-Palmero (2023)— van fer un estudi amb uns 2.000 estudiants de Magisteri d’universitats espanyoles. Van voler saber cóm de preparats estàn en temes digitals: si saben crear continguts, si entenen la seguretat a internet, o si poden resoldre problemes tècnics que poden sorgir.

El que van trobar és que, en general, els futurs mestres es senten bastant còmodes fent coses bàsiques amb la tecnologia. Però, quan parlem d’un ús més crític i pedagògic, o de protegir les dades personals, encara hi ha molt marge de millora. Per això, els autors recomanen que la formació dels mestres inclogui més que no pas aprendre a fer servir els aparells: cal que aprenguen a integrar la tecnologia de manera que realment ajude a aprendre.

Crec que és un article molt interessant perquè posa el focus en un dels grans reptes que tenim hui a l’educació: no només cal que els docents sàpiguen usar la tecnologia, sinó que han de ser capaços de transformar l’ensenyament a partir d’això, pensant sempre en què és el millor per als alumnes. També recalquen que això no s’hauria d’ensenyar només en una assignatura, sinó que la competència digital hauria d’estar present a tota la carrera. Si els teus estudis tenen que veure amb la professió de Magisteri, llitges aquest article. És un bon punt de partida per pensar en cóm formar mestres que estiguen a l’alçada dels reptes que planteja el món digital.

Bibliografia
- Cabero-Almenara, J., Guillén-Gámez, F. D., & Ruiz-Palmero, J. (2023). Competencia digital docente en la formación inicial del profesorado. Comunicar, 31(76), 9-20. https://doi.org/10.3916/C76-2023-01